RUTA MILITAR

El Vescomtat de Cabrera limitava amb territoris que estaven controlats per altres senyories feudals (Cardona, Montcada, Cruïlles, l’Església, etc.), amb les quals s’establien relacions de veïnatge que, en funció de l’època i les circumstàncies, podien ser més o menys bones.

És una torre de guaita documentada ja el 1382, que formaria part d’una fortificació medieval, de la qual n’és l’únic vestigi, i que tenia com a funció la defensa del nou nucli de Vilanova de Palafolls.

Les restes visibles actualment corresponen majoritàriament a una construcció moderna que s'assentaria damunt les restes d'una torre medieval. El parament és de pedra mitjana, força irregular i sense treballar, barrejada amb trossos de rajola i morter de calç. Presenta un recrescut de maó amb espitlleres afegit durant la Guerra Civil Espanyola.

Aquesta torre formava part de tota la línia fortificada que va des de la Tordera, amb el castell de Sant Joan de Blanes, passant per la torre de Can Toni Joan, fins a aproximadament Calella, passant per Santa Susanna i Pineda. Al llarg dels anys ha estat testimoni de nombrosos episodis i conflictes bèl·lics.

Al segle XVII fou utilitzada com a bateria de costa, en la defensa de les incursions dels corsaris, i el 1796 va quedar molt malmesa per l’atac de l’armada francesa. Durant la Guerra Civil Espanyola, de 1936 a 1939, va ser emprada com a niu de metralladores de l’exèrcit republicà. Avui dia encara es poden observar les terrasses on es col·locaven aquestes armes defensives.