Les estructures més antigues del castell de Montsoriu es remunten a finals del segle X, i en aquella època estava configurat com un castell roquer. Durant els segles XII i XIII s’hi portà a terme una primera gran reforma i Montsoriu fou descrit pel cronista Bernat Desclot com “un dels bells i nobles del món”. L’aspecte general que veiem avui del castell correspon a l’última gran transformació promoguda pel vescomte Bernat II de Cabrera a mitjan segle XIV, en què es bastí un inexpugnable castell de cercles concèntrics format per tres grans espais: el recinte sobirà (la part més enlairada, antiga i forta de Montsoriu), el pati d’armes (concebut com un autèntic palau gòtic) i el recinte jussà (pensat com un albacar inferior).
Recreació digital