RUTA MILITAR

El Vescomtat de Cabrera limitava amb territoris que estaven controlats per altres senyories feudals (Cardona, Montcada, Cruïlles, l’Església, etc.), amb les quals s’establien relacions de veïnatge que, en funció de l’època i les circumstàncies, podien ser més o menys bones.

El castell de Montclús va ser construït entre els segles XI i XII sobre un bastiment anterior. Al segle XIV es transformà en palau i el 1508 es restaurà la capella dedicada a Santa Margarida.


L’estructura consta de dos recintes diferenciats: el jussà, del qual es conserven restes del perímetre, i el sobirà, amb murs perimetrals ben definits i una notable torre cilíndrica de base atalussada. Aquest últim recinte és de planta quadrada, resultat de modificacions successives, i conserva tres dels quatre murs originals.

A l’interior, l’espai s’organitza al voltant d’un pati central presidit per la torre mestra, amb les estances disposades al seu voltant. La torre nord-oest destaca per la seva estructura de dos pisos. Al recinte jussà es troben les restes de la capella de Santa Margarida, amb nau única i absis semicircular.

El castell va estar sota el llinatge dels Montseny des del segle XI, i entre el 1230 i 1263 passà a Guillem de Sesagudes, que es canvià el cognom pel de Montclús. El 1275 fou traspassat a Ramon de Cabrera, i el 1403 s’independitzà de l’orde de l’Hospital de Sant Celoni.