Les notícies històriques documentals de Santa Cristina es remunten a mitjan segle XIV, però les restes arqueològiques localitzades l’any 2013 han fet evident un origen força anterior, situat cronològicament entre els segles IX i X. Al segle XVIII l’ermita va guanyar importància a partir de l’augment del comerç marítim, primer vers la Mediterrània i posteriorment cap a l’Atlàntic. Així, a causa de la devoció creixent, la petita ermita fou reformada i ampliada de manera notable entre els anys 1764 i 1772 amb un estil clarament neoclàssic. El territori de Lloret de Mar estigué senyorejat pels canonges de la catedral de Girona des del segle XII fins a inicis del XIX.