Ermita de Santa Cristina

RUTA RELIGIOSA

El Vescomtat de Cabrera limitava amb territoris que estaven controlats per altres senyories feudals (Cardona, Montcada, Cruïlles, l’Església, etc.), amb les quals s’establien relacions de veïnatge que, en funció de l’època i les circumstàncies, podien ser més o menys bones.

Les notícies històriques documentals de Santa Cristina es remunten a mitjan segle XIV, però les restes arqueològiques localitzades l’any 2013 han fet evident un origen força anterior, situat cronològicament entre els segles IX i X. Al segle XVIII l’ermita va guanyar importància a partir de l’augment del comerç marítim, primer vers la Mediterrània i posteriorment cap a l’Atlàntic. Així, a causa de la devoció creixent, la petita ermita fou reformada i ampliada de manera notable entre els anys 1764 i 1772 amb un estil clarament neoclàssic. El territori de Lloret de Mar estigué senyorejat pels canonges de la catedral de Girona des del segle XII fins a inicis del XIX.