El castell termenat de Sant Iscle va ser construït al segle XII i formà part del vescomtat de Cabrera. Al segle XIII es va reformar de manera important; s’enderrocà la torre mestra i es bastí un recinte rectangular amb torres als quatre angles. A principis del segle XIV hi va residir Elionor d'Aguilar, mare del vescomte Bernat II de Cabrera. S’hi van fer noves reformes al segle XV, i els terratrèmols i la Guerra dels Remences van afectar el castell, que finalment fou abandonat de manera sobtada al voltant de l’any 1500. Només la capella de Sant Iscle va seguir funcionant i s’hi van celebrar processons fins a mitjan segle XIX. A la capella hi havia hagut les relíquies de sant Iscle, que en part es traslladaren al monestir de Breda l’any 1263.
Recreació digital