El municipi de Fogars de la Selva està situat a l’extrem meridional de la comarca i limita al sud amb el Maresme, comarca a la qual va pertànyer fins a la divisió territorial de Catalunya de l’any 1936.
El nom de Falgars (que més tard esdevingué Fogars) apareix documentat per primera vegada l’any 922, en relació amb l’església parroquial de Sancti Cypriani et Sanctae Justae in villa Falgars. Més endavant, el terme passà a dependre dels vescomtes de Girona i, posteriorment, dels vescomtes de Cabrera. Fogars va formar part del terme del castell d’Hostalric des del segle XII fins al XIX. Amb la divisió provincial del 1833, va quedar integrat dins la província de Barcelona.
El municipi es caracteritza per una extensa zona boscosa amb predominança de pins, alzines i roures. A la plana, s’hi conreen cereals, vinyes, hortalisses i pollancres. Antigament, també s’hi explotaven algunes mines de coure i plom, actualment abandonades.
Als anys noranta el municipi va experimentar una important transformació urbanística que va modificar les antigues urbanitzacions del nucli urbà, tot i mantenir un gran nombre de masies disseminades pel territori. El municipi compta amb dues parròquies: Sant Cebrià de Fogars i Sant Andreu de Ramió.
Al següent document pots descarregar-te el tríptic dels elements patrimonials de Fogars de la Selva vinculats al vescomtat de Cabrera:
Fogars de la Selva